Els diners es mesuren al servidor
Una compra confirmada arriba per webhook, és idempotent i no depèn que el navegador continuï obert. Qualsevol xifra d'ingrés mesurada al navegador és una estimació, i s'acaba fent servir com si no ho fos.
Tot el que cal decidir abans que algú obri l'editor
Per Guillem Gómez
El kit que converteix «necessitem una web nova» en un encàrrec que es pot construir: objectiu, persones, missatges, recorregut, arquitectura, inventari de pantalles, stack, mesura, disseny, riscos i pla per fases.
Gairebé tots els projectes de web comencen per la part visible: referències, colors, «m'agrada com ho fa aquesta altra empresa». I gairebé tots descobreixen tard que el que era car no era el disseny, sinó les decisions que ningú no va prendre: per a què existeix el lloc, quina conversió mana sobre les altres, què passa amb les URL velles, qui manté això d'aquí a un any.
Aquest kit posa aquestes decisions al davant. Dotze peces: onze de treball i una de regles. Es fan servir en ordre, perquè el que es tanca en una alimenta la següent. Al final no hi ha una web, hi ha un encàrrec que es pot construir sense tornar a preguntar res.
D'aquí en surt la seva germana petita: una pàgina, una feina. Si «serveis» són tres línies de negoci, és una pàgina amb tres seccions, no tres subpàgines. Cada subpàgina que s'obre per comoditat és una URL que cal mantenir, enllaçar, posicionar i, tard o d'hora, redirigir.
Cada marc decideix una cosa i només una. El que s'hi tanca no es torna a discutir en el següent: si apareix la temptació, és senyal que la peça anterior no estava tancada de debò.
Per a què existeix el lloc, a qui parla, què diu i per on passa aquesta persona. És la meitat de la feina i la que gairebé sempre es despatxa en una reunió de mitja hora.
Un objectiu primari —un de sol—, la conversió que mana sobre totes les altres, la llista d'antiobjectius i la mètrica nord amb què es mesura.
Una persona per columna, el filtre d'empresa en tres capes i l'antipersona: a qui ha de repel·lir la web i amb quin mecanisme.
Posicionament, claim, diferenciadors, amb què es prova cadascun i les baranes de la veu —inclosa la llista de paraules prohibides—.
Cada etapa amb cinc files: què li està passant, què es pregunta, on passa, què ha de veure o sentir, i amb quin esdeveniment es mesura. Sense esdeveniment, l'etapa no existeix.
Quantes pàgines hi ha, com pengen i què fa cadascuna. És la primera decisió que es torna cara si es fa malament.
El mapa amb les URL definitives i, si hi ha un lloc anterior, el mapa de redireccions des de l'inventari d'URL velles.
Una targeta per pantalla amb la seva feina, la seva persona i el seu estat. El que no té targeta no es construeix.
Amb què es fa, com es mesura, com es veu i en quin ordre s'aixeca. Aquí és on un projecte es torna mantenible o es torna un deute.
L'elecció de cada capa —framework, contingut, dades, pagaments, hosting, analítica— i, al costat, la llista de rebutjats amb el seu motiu.
Un esdeveniment per pas de l'embut, la font de veritat de cada número i un sol KPI per canal.
Paleta amb el rol de cada color, dues famílies tipogràfiques com a molt, regles de forma i d'on surt cada valor. Si no és al sistema, no es fa servir en una pàgina.
Tres llistes: el que s'ha decidit, el que és obert i —marcat a part— el que és obert i bloqueja tota la resta.
L'ordre de construcció i, en cada fase, què es deixa fora a propòsit. El que no cap a la fase 1 no es mor: espera.
L'inventari no és una llista de noms de pàgina. Cada pantalla s'escriu en una targeta amb els mateixos camps, i aquesta targeta és l'encàrrec d'aquesta pàgina.
| Camp | Què s'hi escriu | Per què |
|---|---|---|
| Ruta | La URL definitiva, decidida aquí i no durant el desenvolupament. | Canviar-la després costa redireccions i posicionament. |
| Feina | Què ha d'aconseguir aquesta pantalla, en una frase amb verb. | Si el verb és «mostrar», gairebé sempre és una secció d'una altra pàgina. |
| Per a qui | Quina de les persones del marc 02, pel seu nom. | Una pàgina que serveix a tothom no l'escriu bé ningú. |
| Esdeveniment | Què es dispara quan compleix la seva feina. | És la condició d'entrada al mapa: sense esdeveniment no es pot saber si funciona. |
| Estat | Escrit, pendent de copy, pendent de decisió o bloquejat. | Separa el que espera un desenvolupament del que espera una persona. |
La peça de l'stack té dues columnes. A la primera, què es tria per a cada capa. A la segona —la que gairebé ningú no escriu— què s'ha descartat i per què. Sense aquesta segona columna, d'aquí a sis mesos algú tornarà a proposar exactament el mateix que ja es va descartar, i la discussió es repetirà sencera perquè el motiu no està escrit enlloc.
El principi que l'ordena: dominar una cosa a fons en comptes de llogar cinc plataformes a mitges. Cada servei que s'adopta és un altre panell d'administració, un altre model mental i una altra sitja de dades. Adoptar té un cost que no apareix a la factura.
Es decideixen abans de construir, no després. Un esdeveniment que no es va instrumentar a temps no es pot reconstruir cap enrere: aquesta dada simplement no existeix.
Una compra confirmada arriba per webhook, és idempotent i no depèn que el navegador continuï obert. Qualsevol xifra d'ingrés mesurada al navegador és una estimació, i s'acaba fent servir com si no ho fos.
L'analítica d'adquisició i la de producte no han de quadrar: mesuren moments diferents. Escriu què mesura cadascuna i quina mana en cada pregunta, o cada reunió començarà comparant dos panells.
L'estat real d'un client és a les teves taules, no en un panell de tercers. Tota la resta es concilia amb això. Si un número importa per decidir, s'ha de poder consultar sense dependre d'un servei extern.
I un KPI per canal, no un panell de trenta mètriques. Cinc números en una pantalla, o no es mira. La resta viu en un informe mensual que sí que es pot llegir sencer.
La peça 10 té tres llistes, no dues. El que s'ha decidit, el que és obert, i el que és obert i bloqueja. Aquesta tercera llista és la que es mira a cada reunió de seguiment, i sol ser curta: dues o tres coses.
Un forat s'omple amb una dada o es declara pendent; no s'omple mai inventant. Escriure «[ pendent ]» en una pàgina legal és incòmode i honest. Escriure un identificador versemblant és còmode i fals, i ningú no el tornarà a mirar.
Quadern de treball en PDF, amb les dotze peces i les seves preguntes
Les dotze peces amb les seves preguntes, la targeta de pantalla en blanc i el checklist de tancament. Per portar-lo a la sessió en paper.
Tot el que hi ha a l'arxiu també és en aquesta pàgina, obert i sense demanar res. El correu és per enviar-te la versió que pots imprimir i portar a una sessió.
Fet. Aquí el tens.
Descarregar el quadern en PDFSi l'arxiu no s'obre, desa aquest enllaç: continuarà funcionant.
Tu decideixes quines galetes fem servir
Amb el teu permís, mesurem de manera agregada com es fa servir quether.com i recordem la teva visita per mostrar-te anuncis de Quether a Facebook i Instagram. Pots acceptar-ho tot, rebutjar-ho tot o triar. Més detalls a la nostra política de galetes.